Un huracà avança alegrement és una peça escènica híbrida que combina performance, llenguatge audiovisual i dansa. L’obra parteix d’un procés de creació compartit entre la directora, també performer, i el Jonc, un jove amb diversitat funcional, que esdevé coprotagonista i intèrpret de la seva pròpia experiència.

El punt de partida és un moment clau en la vida del Jonc: la participació en el càsting més important que ha fet mai. A partir d’aquest fet real, l’obra s’endinsa en qüestions com el desig, la identitat, la intimitat i l’autonomia, posant el focus en el cos com a espai de possibilitat, vulnerabilitat i força. Tal com suggereix la pregunta de Spinoza, “ningú sap el que pot un cos”, la peça explora de què és capaç un cos-persona que sovint ha estat mirat des del límit.

Es construeix des del diàleg íntim entre directora i intèrpret, que també són mare i fill. Aquest vincle travessa l’escena i dona lloc a una conversa oberta, honesta i política sobre el desig com a acte d’afirmació, resistència i llibertat.

La veu i el cos del Jonc es acompanyat per altres que ja han transitat aquest mateix sender, les seves experiències, es converteixen en un diàleg que qüestiona, reafirma i sosté les preguntes existencials que sorgeixen quan es tracta de desitjar i viure en aquest món actual tenint una discapacitat intel•lectual d’un 75%.

Work in progress

Una coproducció de: Teatre Lliure, El Canal. Centre d’arts escèniques Salt/Girona i Mousiké.

Amb el suport de l’OSIC de la Generalitat de Catalunya amb la Beca per a la creació artística, la recerca i la innovació a les arts escèniques de 2025. Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.